Aliatges

DISSOLUCIONS SÒLIDES o ALIATGES

Als aliatges, es troben mesclats en diferents proporcions dos o més metalls. La preparació d'aquests aliatges es duu a terme fonen els metalls. Després es barrejen en la proporció adequada i es deixen solidificar.

· Exemples d'aliatges:

- Bronze: El bronze es conegut des de la prehistòria. Es tracta d'una mescla de coure amb estany. A l'antiguitat s'utilitzaba per fabricar objectes domestics, armes i escultures.

Escultura feta en bronze

- Llautó: aquest aliatge és una mescla de coure amb zinc. S'utilitza en objectes de decoració. Té una gran resistènica a la corrosió (desgast lent d'un material).

- Acer: aliatge d'una gran utilització actualment. Es una mescla de ferro amb una petita proporció de carboni. S'utilitzen a tot tipus de maquinària i instruments (turbines, carrosseries, coberteries, etc). Un tipus d'acer molt conegut és el inoxidable, als quals se'ls afegeix a més de ferro i carboni, crom i niquel.

- Un altre tipus d'aliatges de ferro i carboni és el ferro colat, amb una major proporció de carboni. El ferro colat s'utilitza per fer peces de disseny complicat.

Enllaç metàl·lic

L'enllaç metàl·lic es produeix entre els àtoms metàl·lics.

Els àtoms metàl·lics perden els electrons de valència i els cations formen una estructura ordenada en la qual els electrons es mouen amb llibertat, formant un núvol electrònic.
Les forces d'atracció entre els ions positius i els electrons són molt fortes.

• Les forces d'atracció entre els cations i els electrons són fortes, i això determina que els punts de fusió i ebullició dels metalls siguen alts.

• La mobilitat dels electrons permet justificar la conductivitat elèctrica dels metalls.

• Les propietats de deformació sense trencament del cristall (ductilitat i mal·leabilitat), s'expliquen per la possibilitat de lliscament de les capes de cations sense canviar l'entorn dels ions, com es pot vorer en aquesta altra imatge:

Propietats:

• Els punts de fusió i ebullició dels metalls són alts.

• Són conductors del corrent elèctric.

• Són deformables, és a dir dúctils i mal·leables.

• Tenen una brillantor característica, anomenada metàl·lica.

Grafit vs. Diamant

Dos videos per a mostrar-vos l'estructura interna d'aquestes dues substàncies tan semblants. Tenen tantes coses en comú, que fins i tot els autors d'aquestos dos videos, tot i ser diferents, no han posat so en els mateixos.

L'enllaç covalent

L'enllaç Covalent

L'enllaç covalent té lloc entre àtoms d'elevada electronegativitat, no metàl·lics. Com que tots els àtoms que intervenen en aquest enllaç tenen tendència a captar electrons i no alliberar-los, el que fan no és desprendre's d'algun dels seus electrons sinó compartir-los. Trobarem enllaços covalents estructurats en xarxes covalents o cristalls atòmics (com el diamant) i ellaços covalents formant substàncies moleculars (com l'aigua).

Cada parell d'electrons compartits formarà un enllaç.

Si es comparteix un parell d'electrons (2e-) l'enllaç serà simple.

Si es comparteixen dos parells d'electrons (4e-) l'enllaç serà doble.

Si es comparteixen tres parells d'electrons (6e-) l'enllaç serà triple.


Polaritat dels enllaços.

Quan els àtoms que formen un enllaç covalent són iguals aquests àtoms tindran la mateixa tendència a atraure els electrons i estaran igualment compartits pels dos àtoms que formen l'enllaç. L'enllaç covalent és, aleshores, NO POLAR. S'anomena llavors enllaç covalent perfecte o covalent pur.

Exemples: H2, O2, Cl2, N2, CH4...

Però quan els àtoms que formen un enllaç covalent són diferents llavors es podrà generar polaritat: els electrons estaran desigualment compartits i llavors direm que l'enllaç és POLAR.

Exemples: H2O, HCl, CH3Cl...

Per tant, per molècules diatòmiques (dos àtoms) es complirà que:

Si els dos àtoms són iguals la molècula sempre serà apolar.
Si els dos àtoms són diferents la molècula sempre serà polar.